Gran afirmació la d'avui Josep Cuní, no entenc com no té un Pulitzer (ara no pateixis que Ondas si que en donen per dir aquestes coses).
El periodista Josep Cuní dels Matins de TV3 ha estat esplèndid avui dia 11 de març a les 11:07 del matí durant el debat entre la Convergent Pilar Rahola i l'home emprenyat que li asseuen cada dia al davant.
Deformació de la realitat. Foto: Víctor Sesma
El gran periodista català té els sants nassos d'interrompre la discussió sobre quin deute era més gran o menys en sanitat, si el de CiU o el del tripartit, amb la vergonyosa afirmació: "També hem de tenir en compte que Catalunya en els últims anys ha rebut gran quantitat d'immigrants que estiguin o no en situació legal al país han fet ús del sistema sanitari des d'un principi. Abans i després de regularitzar o no la seva situació".
Em sembla genial, això és responsabilitat informativa, contrastar la informació i sobretot donar un servei a la ciutadania desinformada.
On està el problema d'atacar a aquell que t'ataca a tu? Algú seria capaç d'obligar a un país a no defensar-se de l'ocupació d'un país veí?
Foto extreta del blog de Vicente Escudero
De la mateixa manera que mirem amb benevolència a aquell palestí que llença pedres a un tanc jueu, no hauríem de veure igual al manifestant que clava un cop de puny al polícia que li descarrega tota la ràbia (acumulada en una vida de frustracions i fracassos fins que va entrar al cos dels mossos) a base de cops de porra?
Bé, el cas és que cap del dels dos aconseguirà el seu objectiu. El primer mai farà fora al tanc (almenys així) i el segon només aconseguirà que el criminalitzin a ell i el moviment que defensa. Llavors perquè les alternatives s'han de limitar a unes normes dictades per aquells que els oprimeixen, mentre el poder ni tan sols fa cas de les lleis que ell mateix redacta?
La resposta pot ser simple i clara, malgrat hi hagin més raons; l'alternativa que utilitza la violència no es mostra com a tal. Ja que per molt que canviïn els objectius, sinó canvien també els mitjans no es pot presentar com a vertadera alternativa.
Aquesta dona de Bilbao segurament no va arribar a veure la pau. Foto: Vicente Escudero
Per què són diferents els rebels libis? En el moment que ets l'objectiu d'un atac, la violència es fa inevitable si no vols deixar doblegar les teves idees. Ho converteix això en violència legítima? Des del punt de vista moral, és clar que sí*. Però si ens ho mirem des d'un punt de vista real, és així?
Ho farà la Concha? Foto: Mariona Rierola
Des del meu punt de vista: no. Perquè el guanyador d'una guerra només queda legitimat per aquesta i, per tant, feta la llei feta la trampa. Una nova guerra i una derrota aquest cop li prendria la legitimitat. Fins que no s'arribi a un pacte en igualtat de condicions entre ambdues parts (sense guanyadors i perdedors, ni rics i pobres, ni poderós i àcrates), en el que l'únic que prevalgui sigui la raó i la justícia internacional (sempre que aquesta no s'encarregui només d'imposar el lliure mercat) mai hi haurà una legitmitat real.
Per tant, sense poder criticar al rebel libi; mai existirà una violència legítima, ja que aquesta sempre podrà ser resposta per una violència que es consideri igual de legítima de manera que es pugui entrar en un espiral del què seria impossible sortir-ne. Espiral al que les protestes pacífiques mai ens podrien evocar.
Dit això. Visca les revolucions als països àrabs; ara només esperem que no quedin convertides en revoltes que ho canviïn tot per no canviar res.
*Interessant la filosofia en la que s'excusa Jorge Semprún per haver matat molts SS, no puc citar fonts perquè me la va explicar la Núria.
**Em permeto el luxe de recomenar un llibre que encara no m'he llegit i que tinc en llista d'espera des de fa molt temps; no és ètic, però Howard Zinn s'ho mereix i et pots permetre el luxe de recomenar-lo sense haver llegit el llibre. Sobre la Guerra. La paz como imperativo moral
Escrit en el moment de la visita del Papa a Barcelona i la imminent victòria d'inCongruència i Unió al Parlament de Catalunya, revisat després de l'anunci de les retallades per part de la Consellera d'Educació. Fa referència als resultats de les retallades en educació que aniria enfocant el panorama educatiu català cap a una majoria d'escoles concertades, sector gairebé monopolitzat per les institucions religioses, i les nefastes conseqüències que això pot tenir en la societat catalana.
El pare de Jesús és una de les grans incògnites del món occidental; totes les evidències senyalen a Maria com a una dona adúltera, però ni la societat científica ni la societat a seques ha clamat encara perquè l'evidència surti a la llum.
Mentrestant els seus directors generals s'aferren al fonamentalisme més perillós (els atacs del Papa a la pretesa laïcitat espanyola, ojalá estiguéssim com ell va dir) al mateix temps que requalifiquen terrenys sagrats (ara resulta que el cel i l'infern ja no existeixen, és obvi que se'ls han venut).
Però si alguna cosa tenen les grans multinacionals és que surten afavorides de totes les crisis econòmiques i la Santa Seu té grans esperances en el moment actual, ja que aquesta crisi està arrossegant amb ella les grans forces laiques d'occident. Les esferes de poder que havien anat desapareixent els últims anys sin prisa, pero sin pausa, ara veuen l'oportunitat de refer-se al voltant d'un gran pal de paller: l'educació.
Els subdelegats estatals i diocesans de la més antiga de les multinacionals estan esperant arraulits (fent prou soroll com perquè se'ls tingui en compte, però no tant com per crear rebuig massiu) les retallades que els permetin clavar les urpes (i altres coses) als nens i nenes i, com a conseqüència, a la ment de les futures generacions.
Perquè aquests éssers malèvols i perversos no tornin a crucificar la humanitat hem de preservar l'educació pública i laica. Prou de temps ens va costar aconseguir la dignitat que ens deixés baixar de la creu "mirant sempre el cantó positiu de la vida".
D'acord l'educació pública falla sovint. Però a aquest axioma li sobren paraules. Seria més adequat dir: l'educació falla. I és normal, la societat canvia i la manera d'educar està encallada en les lleis d'educació; d'aquesta manera queda relegada al fracàs.
Malgrat tot, segueix sent millor que les mentides. Si no, intenteu fer memòria; poseu-vos a la vostra pell en el temps que estaveu a punt de descobrir la primera gran mentida de la vostra vida. Els reis eren els pares. Aquest xoc és perfectament evitable; feu un acte d'empatia amb el nen que un dia vau ser i eduqueu en la laïcitat.
Allò era una educació religiosa i aquesta és la que té la culpa que molts nens siguin elevats amb grues de joguina que, per deficiències de fabricació, es trenquen i deixen caure l'infant a terra sense que cap xarxa familiar pugui amortiguar-ne la caiguda perquè són els principals constructors de la grua de mentides o dit d'una altra manera uns mentiders absoluts als ulls del nen.
La solució és una educació laica, en tots els sentits, que només es mantindrà si s'aturen les grans retallades socials anti-crisis. Així que preguem tots perquè el capitalisme es recuperi aviat i les retallades acabin. Ja que aquesta segur que no seria una passa enrere per fer-ne dues endavant.
*Totes les fotos fetes per Vicente Escudero a la Plaça Sant Jaume durant la concentració Jo no t'espero del dijous 4 de novembre de 2010
Fragment d'una conversa real al bar de la facultat (transcrita tal i com va ser dita).
- Sí, se han revolucionao al lao de Egipto, en Llívia. Se ve que se han hecho una piña y el ejército no puede acabarlos. Entonces han sacao los aviones... - Ala, habéis visto lo de OT?! - Joder, es verdad! Ahora los domingos, qué?
Camp de presoners iraquí de Ramadi, durant la "Guerra de les ciutats". Foto: Vicente Escudero
“Quina manera més contundent d’acabar el llibre, sembla que no digui res, però…”
-Mira! És la següent sortida.
Foto: Vicente Escudero
“A què es refereix? Vivim en una era d’expectatives limitades en la que el públic votant, generalment, es dóna per satisfet amb la inèrcia política; però arribarà una època en la que inclosa aquesta opció ja no serà possible*.”
-Papa, quan falta?
-Ara venen curves; se’t farà llarg, però no queda gaire.
* Últim paràgraf de La era de las expectativas limitadas de Paul Krugman.
