Homenatge a una de les millors persones que haurà passat mai per aquesta merda de planeta

Hola Sep,

Primer de tot disculpar-me per fer-ho així, no em vaig atrevir a veure't fins a l'últim moment i, tot i així, no vaig tenir forces per dir-te adéu. Així que, com no podia ser d'una altra manera, m'acomiadaré de tu per escrit. Sí, allò pel que sempre em vas considerar bastant estrany, podies entendre que llegís, però que, a més, escrivís ja no era normal.

No sabria per on començar, tu m'has canviat la vida. Vas aparèixer amb allò que buscava des de feia anys i, no només, m'ho vas donar; també m'ho vas fer gaudir fins a l'últim moment. No oblidaré mai la última tarda rient amb La Competència i jugant al mòbil des del sofà amb la tele encesa amb la infumable, però líder d'audiència al pis, RAC105TV.

No sóc una persona espiritual ni religiosa, això no ho has pogut canviar. Ara menys que mai podria creure en alguna cosa que hagi deixa't que et passés això. Però sí que m'has canviat una creença, ja no crec en la mort. Sep, tu no moriràs mai; sempre estaràs amb tots nosaltres i sempre et portaré a dins. Una persona que m'ha ensenyat com viure no pot morir, no podràs deixar d'existir en cada un dels gestos i accions que, amb la teva saviesa natural, ens vas enganxar als que t'envoltàvem per fer-nos més fàcil ser feliços; allò que tu has sigut sempre i que és un dels molts consols que ens deixes.

Per últim Sep, adonar-me que encara has canviat més la meva vida. Amb aquesta carta t'acomiado a tu i acomiado aquest blog, el vaig començar a escriure al pis i al pis hi acabaré d'escriure. Perquè gràcies a tu s'ha acabat el "Preferiria no fer-ho", a partir d'ara sí que voldré i em deixaré tot el que tingui per tornar-te tot el que m'has donat. Des d'avui mateix sí vull fer-ho, perquè et vull dedicar cadascuna de les coses que faci a la meva vida i em penso fer perdonar amb escreix cada llàgrima que he vessat per tu; perquè per mi sempre seràs la força per tirar endavant.

He estat molt feliç al teu costat i penso continuar sent-ho; és el que et mereixes.

T'estimo i t'estimaré sempre Sep,

Guillem

Escriptura, odi i Democràcia

L'escriptura, l'odi i la Democràcia són tres conceptes que s'entrecreuen més del que podia semblar. L'escriptura, malgrat la irrupció dels mitjans audiovisuals, continua sent el principal canal de transmissió de la cultura i el coneixement. Cultura i coneixements que hauríem d'encarar a combatre l'odi i millorar la Democràcia. O una Democràcia que es val de la cultura i el coneixement, transmesos per l'escriptura, per apaivagar l'odi.

El problema el trobem quan utilitzant els mecanismes d'una Democràcia sistèmicament en crisis es prenen mesures que provenen de l'odi. Exemples en un país de trista història com és Espanya en sobren: el cas Garzón, tant per les trames anticorrupció com pels casos de les tortures; o les del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya i la immersió lingüística. Això sense parar-s'hi gaire a pensar.

En moments com aquests o qualsevol dels que ens brinda aquesta magnífica i esgarrifadora crisis que estem vivint, a la societat civil només li queda carregar-se de raons per combatre i fer millorar unes institucions, pretesament democràtiques, conduïdes per l'odi. El mateix es podria dir quan aquest odi no està en les institucions, únicament, sinó que també prové de la societat, com en els casos dels partits xenòfobs.

Aquí és quan arriba la responsabilitat de qui transmet el coneixement, perquè si l'odi latent en cadascú és atiat des de l'escriptura, malament anem. Aquell qui explica té l'obligació de procurar que l'odi no es trobi en l'origen, en l'objectiu ni en els raonaments del seu missatge. Virginia Wolf deia que les dones no podrien ser tan bones escriptores com els homes fins que no deixessin de banda l'odi que han carregat durant tants anys per haver estat un gènere menystingut i oprimit.

La feminista britànica posava l'exemple de Jane Austin i la seva novel·la "Orgull i prejudici", jo posaré l'exemple dels altermundistes. Gran parts dels seus llibres estan fonamentats en una oposició frontal al capitalisme que aviat es converteix en odi a tot el que això representa. No seré jo qui defensi l'ultraliberalisme i el pensament únic sorgit del Consens de Washington, però si basen les seves tesis en l'axioma "el capitalisme és dolent" perden molts matisos necessaris per elaborar uns raonaments molt més profunds que canviïn la manera com la societat entén el seu missatge. Deixant-se portar per l'odi eviten que les seves idees puguin passar de creure desitjables per gran part de la societat; a creure's realitzables, que al cap i a la fi és el que pretenen escrivint els seus pensaments.

En aquest sentit, Virginia Wolf, Joseph Stiglitz i Muhamad Yunus són exemples a seguir i, inclòs afegiria, Jordi Évole. Davant l'altaveu i el constant bombardeig d'idees del pensament únic només valen l'excel·lència i la voluntat de ser comprès per tothom, alhora que s'intenta convèncer a qualsevol sector de la societat. En aquest punt, una actitud radicalment Democràtica que accepta la discrepància com una qüestió, pràcticament, necessària per avançar ajudaria als altermundistes a estendre les seves idees. Entre moltes altres raons, perquè intentar convèncer a algú que s'ha enriquit gràcies al capitalisme des de l'axioma "el capitalisme és dolent" no només és inútil, sinó que, a més a més, és estúpid.

Síria, Rússia i les Nacions Unides

Llegeixo aquests dies als diaris multitud d'avisos sobre la possibilitat d'una guerra civil síria i m'estranya que no se'n parli ja com el que és. També llegeixo com el ministre d'exteriors rus es passeja pels carrers de Damasc com un heroi després d'haver vetat la resolució de la ONU des del seu Consell de Seguretat.

Això em recorda a la Guerra Civil espanyola i la intervenció estrangera: inexistent per part de les democràcies liberals i cabdal en els països absolutistes, ja fossin feixistes com comunistes. Tot i així considero que la no intervenció, si aquesta és real, és la millor opció.

Per què opto per la no intervenció? És ben simple, vivim en un món on cap país actua desinteressadament. Durant la Guerra Civil espanyola els països feixistes van calibrar els seus exèrcits i esperaven sumar un aliat més a la imminent II Guerra Mundial; la URSS, per la seva banda, esperava estendre un fantasma més per Europa i sense gaire esperança, tot s'ha de dir. O sense anar tan lluny trobem les ingerències estrangeres a Líbia que van acabar com van acabar i les d'Egipte amb un exèrcit subvencionat pels països occidentals que posa pals i bigues, si pot, a la transició.

El problema el trobem quan una potència recolza un dels bàndols, com Rússia està fent amb el cas siri. En una situació així una intervenció militar només agreujaria les coses; perquè dos exèrcits més potents que l'autòcton s'enfrontarien. Una intervenció política és impossible perquè serà vetada per qualsevol país amb dret a fer-ho i, al cap i a la fi, algun dels països que poden fer-ho sempre té interessos en qualsevol conflicte i estrany és el cas en el que es posen d'acord.

Què hauríem de fer en una situació així? Des del meu punt de vista Europa i Estats Units haurien d'anar de la mà a un boicot a Rússia, ja que la població Síria ja està prou castigada. Però som a l'hivern i una onada de fred històrica recórrer Europa, per tant les calefaccions europees necessiten el petroli i, sobretot, el gas rus per funcionar. Es podria recórrer a la institució mundial per excel·lència: l'ONU. Quina llàstima que el seu poder és simbòlic i, a sobre, qualsevol país amb dret a veto vetarà qualsevol resolució que pugui lesionar els seus interessos.

Què ens queda? Doncs res, la revolució és per aquells països que no són democràtics, a occident ja hem arribat al Karma de l'status polític, social i econòmic; així que més val quedar-nos a casa i no fer res. Deixar que protestin els nostàlgics del tercermundisme de sempre i no aportar res a la societat que no sigui "de Huelva"; i aprofundir en les maneres de fer que ens han portat aquí, perquè total el sistema que hem creat és perfecte i els problemes que pugui provocar en realitat l'ajuden a autoregenerar-se en una versió millorada.