Mentides i la necessitat d'una educació sensata

Escrit en el moment de la visita del Papa a Barcelona i la imminent victòria d'inCongruència i Unió al Parlament de Catalunya, revisat després de l'anunci de les retallades per part de la Consellera d'Educació. Fa referència als resultats de les retallades en educació que aniria enfocant el panorama educatiu català cap a una majoria d'escoles concertades, sector gairebé monopolitzat per les institucions religioses, i les nefastes conseqüències que això pot tenir en la societat catalana.

El pare de Jesús és una de les grans incògnites del món occidental; totes les evidències senyalen a Maria com a una dona adúltera, però ni la societat científica ni la societat a seques ha clamat encara perquè l'evidència surti a la llum.

Mentrestant els seus directors generals s'aferren al fonamentalisme més perillós (els atacs del Papa a la pretesa laïcitat espanyola, ojalá estiguéssim com ell va dir) al mateix temps que requalifiquen terrenys sagrats (ara resulta que el cel i l'infern ja no existeixen, és obvi que se'ls han venut).

Però si alguna cosa tenen les grans multinacionals és que surten afavorides de totes les crisis econòmiques i la Santa Seu té grans esperances en el moment actual, ja que aquesta crisi està arrossegant amb ella les grans forces laiques d'occident. Les esferes de poder que havien anat desapareixent els últims anys sin prisa, pero sin pausa, ara veuen l'oportunitat de refer-se al voltant d'un gran pal de paller: l'educació.

Els subdelegats estatals i diocesans de la més antiga de les multinacionals estan esperant arraulits (fent prou soroll com perquè se'ls tingui en compte, però no tant com per crear rebuig massiu) les retallades que els permetin clavar les urpes (i altres coses) als nens i nenes i, com a conseqüència, a la ment de les futures generacions.

Perquè aquests éssers malèvols i perversos no tornin a crucificar la humanitat hem de preservar l'educació pública i laica. Prou de temps ens va costar aconseguir la dignitat que ens deixés baixar de la creu "mirant sempre el cantó positiu de la vida".

D'acord l'educació pública falla sovint. Però a aquest axioma li sobren paraules. Seria més adequat dir: l'educació falla. I és normal, la societat canvia i la manera d'educar està encallada en les lleis d'educació; d'aquesta manera queda relegada al fracàs.

Malgrat tot, segueix sent millor que les mentides. Si no, intenteu fer memòria; poseu-vos a la vostra pell en el temps que estaveu a punt de descobrir la primera gran mentida de la vostra vida. Els reis eren els pares. Aquest xoc és perfectament evitable; feu un acte d'empatia amb el nen que un dia vau ser i eduqueu en la laïcitat.

Allò era una educació religiosa i aquesta és la que té la culpa que molts nens siguin elevats amb grues de joguina que, per deficiències de fabricació, es trenquen i deixen caure l'infant a terra sense que cap xarxa familiar pugui amortiguar-ne la caiguda perquè són els principals constructors de la grua de mentides o dit d'una altra manera uns mentiders absoluts als ulls del nen.

La solució és una educació laica, en tots els sentits, que només es mantindrà si s'aturen les grans retallades socials anti-crisis. Així que preguem tots perquè el capitalisme es recuperi aviat i les retallades acabin. Ja que aquesta segur que no seria una passa enrere per fer-ne dues endavant.

*Totes les fotos fetes per Vicente Escudero a la Plaça Sant Jaume durant la concentració Jo no t'espero del dijous 4 de novembre de 2010