Síria, Rússia i les Nacions Unides

Llegeixo aquests dies als diaris multitud d'avisos sobre la possibilitat d'una guerra civil síria i m'estranya que no se'n parli ja com el que és. També llegeixo com el ministre d'exteriors rus es passeja pels carrers de Damasc com un heroi després d'haver vetat la resolució de la ONU des del seu Consell de Seguretat.

Això em recorda a la Guerra Civil espanyola i la intervenció estrangera: inexistent per part de les democràcies liberals i cabdal en els països absolutistes, ja fossin feixistes com comunistes. Tot i així considero que la no intervenció, si aquesta és real, és la millor opció.

Per què opto per la no intervenció? És ben simple, vivim en un món on cap país actua desinteressadament. Durant la Guerra Civil espanyola els països feixistes van calibrar els seus exèrcits i esperaven sumar un aliat més a la imminent II Guerra Mundial; la URSS, per la seva banda, esperava estendre un fantasma més per Europa i sense gaire esperança, tot s'ha de dir. O sense anar tan lluny trobem les ingerències estrangeres a Líbia que van acabar com van acabar i les d'Egipte amb un exèrcit subvencionat pels països occidentals que posa pals i bigues, si pot, a la transició.

El problema el trobem quan una potència recolza un dels bàndols, com Rússia està fent amb el cas siri. En una situació així una intervenció militar només agreujaria les coses; perquè dos exèrcits més potents que l'autòcton s'enfrontarien. Una intervenció política és impossible perquè serà vetada per qualsevol país amb dret a fer-ho i, al cap i a la fi, algun dels països que poden fer-ho sempre té interessos en qualsevol conflicte i estrany és el cas en el que es posen d'acord.

Què hauríem de fer en una situació així? Des del meu punt de vista Europa i Estats Units haurien d'anar de la mà a un boicot a Rússia, ja que la població Síria ja està prou castigada. Però som a l'hivern i una onada de fred històrica recórrer Europa, per tant les calefaccions europees necessiten el petroli i, sobretot, el gas rus per funcionar. Es podria recórrer a la institució mundial per excel·lència: l'ONU. Quina llàstima que el seu poder és simbòlic i, a sobre, qualsevol país amb dret a veto vetarà qualsevol resolució que pugui lesionar els seus interessos.

Què ens queda? Doncs res, la revolució és per aquells països que no són democràtics, a occident ja hem arribat al Karma de l'status polític, social i econòmic; així que més val quedar-nos a casa i no fer res. Deixar que protestin els nostàlgics del tercermundisme de sempre i no aportar res a la societat que no sigui "de Huelva"; i aprofundir en les maneres de fer que ens han portat aquí, perquè total el sistema que hem creat és perfecte i els problemes que pugui provocar en realitat l'ajuden a autoregenerar-se en una versió millorada.