Hola Sep,
Primer de tot disculpar-me per fer-ho així, no em vaig atrevir a veure't fins a l'últim moment i, tot i així, no vaig tenir forces per dir-te adéu. Així que, com no podia ser d'una altra manera, m'acomiadaré de tu per escrit. Sí, allò pel que sempre em vas considerar bastant estrany, podies entendre que llegís, però que, a més, escrivís ja no era normal.
No sabria per on començar, tu m'has canviat la vida. Vas aparèixer amb allò que buscava des de feia anys i, no només, m'ho vas donar; també m'ho vas fer gaudir fins a l'últim moment. No oblidaré mai la última tarda rient amb La Competència i jugant al mòbil des del sofà amb la tele encesa amb la infumable, però líder d'audiència al pis, RAC105TV.
No sóc una persona espiritual ni religiosa, això no ho has pogut canviar. Ara menys que mai podria creure en alguna cosa que hagi deixa't que et passés això. Però sí que m'has canviat una creença, ja no crec en la mort. Sep, tu no moriràs mai; sempre estaràs amb tots nosaltres i sempre et portaré a dins. Una persona que m'ha ensenyat com viure no pot morir, no podràs deixar d'existir en cada un dels gestos i accions que, amb la teva saviesa natural, ens vas enganxar als que t'envoltàvem per fer-nos més fàcil ser feliços; allò que tu has sigut sempre i que és un dels molts consols que ens deixes.
Per últim Sep, adonar-me que encara has canviat més la meva vida. Amb aquesta carta t'acomiado a tu i acomiado aquest blog, el vaig començar a escriure al pis i al pis hi acabaré d'escriure. Perquè gràcies a tu s'ha acabat el "Preferiria no fer-ho", a partir d'ara sí que voldré i em deixaré tot el que tingui per tornar-te tot el que m'has donat. Des d'avui mateix sí vull fer-ho, perquè et vull dedicar cadascuna de les coses que faci a la meva vida i em penso fer perdonar amb escreix cada llàgrima que he vessat per tu; perquè per mi sempre seràs la força per tirar endavant.
He estat molt feliç al teu costat i penso continuar sent-ho; és el que et mereixes.
T'estimo i t'estimaré sempre Sep,
Guillem
Gràcies Guille per aquest any i mig, gràcies perquè com be vas dir ahir i com be dius aquí el primo mai morirà perquè sempre que ens ajuntem hi haurà ell que ens lligarà. Per mi ets com un primo mes recorda-ho i gràcies per aquestes paraules.
ResponEliminaConrad
Guille... tens tota la raó!!! sempre estarà amb nosaltres, als nostres cors, i som uns afortunats per haver-lo pogut conèixer i compartir una part de la nostra vida amb ell!!! Gràcies a tu i al Conrad x tot l' apoio i per tots aquests grandissims moments al pis que hem pogut compartir amb ell... de debo!!! un peto a tots dos, us estimo molt!
ResponEliminaGilma