... Ho sento, però algú ho havia de dir. II

 No té res a veure, però saluda com

els polítics saluden la nostra ignorància

"El somni de la raó produeix monstres". Goya

La ignorància causa la paràlisi de la voluntat... Per a les autoritats que els inquieten les dificultats que els imposa una democràcia sòlida i consistent, la ignorància de l'electorat i la desconfiança que gairebé tothom té envers el valor de la discrepància, afegides a la poca inclinació a participar en la política, són un capital polític més que benvingut. La dominació per mitjà de la ignorància i de la incertesa cultivades deliberadament és més efectiva, i més barata, que no pas l'exercici del poder basat en la confiança en el debat, en l'anàlisi dels fets i en l'esforç sostingut a posar-se d'acord sobre les qüestions que es puguin plantejar, i és la manera menys arriscada d'actuar. La ignorància política es reprodueix sense parar, i la corda trenada amb la ignorància i la passivitat té la mida justa que necessita el poder cada cop que ha de fer callar la veu de la democràcia o lligar-li les mans.

Necessitem l'educació al llarg de tota la vida per tal que puguem prendre decisions. Però necessitem encara més salvar les condicions que ens donen aquesta possibilitat i la posen al nostre abast*.

Ho sento, però algú ho havia de dir. El problema és que també algú ho ha d'escoltar i no vivim precisament en un món on ens agradi gaire escoltar.

* Últims paràgraf de: Els reptes de l'educació en la modernitat líquida. Zygmunt Bauman