Després d’algunes reclamacions a l’últim terç del segle XIX; com les bases de Manresa, el Síndic de Greuges, ... El catalanisme conservador, liderat per la Lliga Regionalista, es va centrar en el desenvolupament de l’autogovern (la Mancomunitat); però sempre en pro del progrés d’Espanya. Es pot dubtar si això era només una excusa, llegint les memòries de Francesc Cambó queda clar que hi havia gent que creia en aquest projecte que culmina amb l’entrada de Cambó al Govern central i que finalitza amb la dictadura de Primo de Rivera.
Amb la II República Espanyola és el catalanisme progressista-secessionista (paradoxalment comandat per un ex-militar de l’exèrcit espanyol) qui recull el relleu. Tot i la proclamació de la República Catalana, el catalanisme i la Generalitat republicana lluiten al bàndol de la República Espanyola. Aquest projecte desemboca en la dictadura del General Franco.
Garantia pel canvi?
Partit Popular Socialista Obrer Espanyol
Amb la última restauració borbònica torna el catalanisme conservador i el seu antic projecte de convertir-se en el motor d’Espanya. Firma el pacte constitucional i ajuda a aixecar el mite de la transició. Aquesta represa topa de nou amb la dictadura espanyola, la dictadura del bipartidisme espanyolista, que al estil de Cánovas del Castillo s’alternen en el poder i com aleshores la diferència entre ambdues ideologies és cada vegada més subtil i difícil d’identificar; donant-li la raó a Josep Pla “no hi ha res que s’assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”.
Manifestació del 10-J
Seu del Tribunal Constitucional
La dictadura va demostrar el seu poder amb la sentència del Tribunal Constitucional i el catalanisme va acceptar el repte amb les consultes i el 10 de juliol. Sabrà el catalanisme liderar als catalans demostrant que el seu nou projecte no menteix i busca unir i no dividir com van fer els tres últims intents?
Els conservadors van oblidar als progressistes, els progressistes van oblidar als conservadors; oblidarà el nou projecte independentista a la gent que encara manté lligams amb Espanya i malgrat poder estar a favor d’un estat propi mai renunciarà als seus orígens?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada