Visca la República!

Foto: Vicente Escudero

Avui som 14 d'abril i fa 80 anys de la proclamació de la República. Aquesta sí que hauria de ser la vertadera diada nacional espanyola. Prou Hispanitats assassines (12 d'octubre), prou Constitucions pretesament democràtiques, prou festes nacionals camuflades en festes religioses.


La República va ser una època apassionant de la nostra història. Per una vegada ens vam adelantar al govern central i el vam tornar federal. Però a mi personalment, el què més m'agrada de la República és que era "dels treballadors"; això, és probable, que no torni a passar mai, en tot cas, haurà de ser "la República dels aturats".

El què passa és que va cometre un error, va voler anar massa enllà. Va voler ser massa democràtica, va voler solucionar massa injustícies. En resum, va ser massa radical i això va provocar la Guerra Civil. Què hi farem, eren èpoques d'idealismes i revolucions (sort que això ja ha passat).


La República es va passar de frenada i ja se sap, quan apures massa la frenada t'adelanten per l'interior. Així ho va fer l'exèrcit i tot el què segueix ho podeu veure al cinema si us atreviu a no mirar la última comèdia romàntica de Jennifer Aniston. Quedem que: Visca la República!

José Antich. Director de La Vanguardia

Bé, aquí s'acaba l'experiment. Ara és l'hora de la veritat i aquesta no és una altra que no sigui que no sé res de la II República espanyola. No me'n vaig adonar que ens acostàvem al 14 d'abril i que em sentiria obligat a parlar-ne; de manera que no vaig fer el què acostumo amb els temes que m'interessen, llegir-me algun llibre.

Enric Hernández. Director de El periódico

Llavors vaig tenir una idea, faria com si fos un periodista de veritat. Vaig decidir que faria veure que sé del què parlo, que tinc uns referents molt elevats, faré un discurs convençut utilitzant els tòpics que repeteixen els vells que van anar a escola fins als 9 anys, en el millor dels casos. Per rematar-ho, entre mig faré una broma frívola amb aires d'intel·lectual amb aquella xorrada que recordo del batxillerat. Si se m'acudeix hi afegiré alguna metàfora barata i, per sobre de tot, evitaré el debat sobre la monarquia.

Pilar Rahola. Una de les veus més amplificades de Catalunya

He aprovat. L'article és una merda, però t'hi has de fixar. Parlo convençut, malgrat el discurs té escletxes. La broma és el millor de l'article, barrejo humor àcid (i barat) amb uns referents elevadíssims (la Constitució republicana, eehh!? això no és "moco de pavo"); però no espatlla l'article que segueix sent una merda.

Antonio Franco. Ex-director de El Periódico

Per tant, si el Grup Godó o el Grupo Zeta ho troben necessari estic definitivament preparat per dirigir qualsevol dels seus diaris o ràdios. De moment no ho faré, però si em donen la feina prometo deixar de llegir llibres interessants, llegir molt menys i, sobretot, els mateixos llibres que tothom, ocuparé el meu temps en veure i escoltar els mateixos programes dels mateixos canals i els mateixos protagonistes; em faré un compte a twitter i un perfil oficial al facebook on penjaré els meus articles i em convertiré, sense cap mena de dubte, en el complet inútil que esteu buscant.

Arribaré a aquest extrem perquè pel què es veu, a Catalunya si només ets una mica inútil no pots dirigir un diari i sortir a totes les tertúlies dels Matins de TV3, RAC1 i Catalunya Ràdio (alhora). Feu la prova i adoneu-vos de la llibertat d'expressió que hi ha a Catalunya, totes tres programacions comparteixen/repeteixen els mateixos opinadors faltats d'opinió.

La meva pregunta als mitjans de comunicació catalans és: què en feu de tota aquella gent preparada, intel·ligent, amb una capacitat d'anàlisi i crítica pròpia i ben treballada, amb ganes de fer les coses bé que surten de les universitats?

Jo en tinc una resposta, està a Matadepera Ràdio fent un programa d'esport-humor genial. Però i la resta?

* Falten les fotos, per problemes tècnics no les he pogut penjar, quan pugui ho faré.