La solució final

D'una lectura de G. A. Cohen*

Un dels filòsofs més coneguts que va voler posar fi a la història va ser precisament un dels seus grans agitadors en els dos últims segles. Karl Marx situava com a motor de la història la lluita de classes pels mitjans de producció i proposava com a solució final el socialisme que abolia les classes socials i, per tant, al meu entendre, aturava la història des del seu punt de vista.

Imatge del diari Ara

Segur que s'han donat molts altres casos. Un altre de molt més recent és l'intent que va haver-hi després de la caiguda del "socialisme real" quan més d'un va voler fer entendre que la imposició del capitalisme a escala mundial posava fi a aquest període de la humanitat que a alguns ens apassiona i al que anomenem història.

Quin període pensaven encetar aquests dos moviments? El primer va fracassar per la seva incapacitat de dirigir els instints més primaris cap a un sentiment de grup major. El segon vol limitar als instints primaris la personalitat de la humanitat.

La tercera solució final que es pot tenir en compte pot ser la proposada per Adolf Hitler que, afortunadament, també va fracassar ja que no va aconseguir eliminar a tots els jueus del planeta i va provocar la creació de l'Estat d'Israel**; al que se li pot posar qualsevol adjectiu menys el de solució i, encara menys, final. Se li podria dir per exemple: allunyament del problema.

Per què em poso en aquests jardins si jo volia parlar de solucions finals? Aquestes visions representen dues de les tres grans ideologies de l'època contemporània. Totes dues s'han dut a la pràctica i totes dues han fracassat, la primera ja ha caigut; la segona encara ha de fer-ho.

Amb aquestes tres experiències s'hauria d'arribar d'una vegada per totes a la conclusió que no existeix una solució final. Però també hem d'entendre que no per la impossibilitat de crear un món just hem de convertir la injustícia en el motor de la humanitat.

Davant de tota aquesta problemàtica quina és la millor opció? La única manera que es vagin plantejant els nous problemes que surgeixen de les decisions que es prenen per resoldre antigues injustícies és una democràcia real i representativa.

La solució final és, doncs, una democràcia que no es cregui a ella mateixa com a destí de la humanitat sinó que es dediqui a solucionar els problemes que se li van plantejant i eviti la fi de la història. Cosa que només arribarà quan l'escriptura desaparegui; de la mateixa manera que la vida acaba quan desapareix allò que la va fer néixer, que no és altra cosa que la vida mateixa.

***

* "¿Por qué no el socialismo?" G. A. Cohen

** Per molt que es pugui estar d'acord amb la creació de l'Estat d'Israel, s'ha d'entendre que la imposició de tal Estat en aquella zona del planeta és conflictiva i, per tant, necessitada d'una solució. La qual cosa evita que pugui ser tractada com a tal.

***Hagués pogut posar Ítaca de Lluís Llach, però he preferit aquesta perquè un dia vaig sentir-li dir que estava fart que les seves cançons encara fóssin vàlides.