Reflexions sobre l'educació

Zygmunt Bauman conclou que en la modernitat líquida l'educació ha de combatre l'atomització de la vida que no deixa entendre el procés educatiu perquè aquest és massa llarg en relació a la resta d'experiències que els éssers humans viuran a la vida. Proposa com a única via de solució l'educació contínua.

Llibres al carrer. Foto: Vicente Escudero

Si ho acceptem com a axioma ens haurem de centrar en com aconseguir-ho dins d'una societat moderna; entenent moderna com adormida, nihilista* i faltada d'expectatives**. Al meu entendre això només es pot dur a terme poc a poc. Una revolució no és possible, sí ho són els petits canvis que es poden viure al tractar les coses punt per punt.

De manera que la dificultat que l'atomització de la vida planteja a l'educació només es pot resoldre amb l'atomització de la segona; perquè aquesta pugui combatre punt per punt els problemes que se li plantegen.

M'explico. L'exèrcit alemany a la II Guerra Mundial utilitzava la tàctica de la blitzkrieg que consistia en concentrar l'atac en un punt de les defenses enemigues per penetrar-les i un cop trencades es tornaven inútils. Napoleó, per la seva banda, dividia els exèrcits rivals i lluitava diferents batalles més petites en les que la seva inferioritat numèrica no era determinant***.

Per tant, l'estratègia educativa no pot ser com l'actual que es val del sistema de la pesca d'arrossegament. Ja que, igual que en la pesca, la xarxa no és capaç per destriar que és positiu i què és negatiu de manera satisfactòria. La pedagogia actual ha de ser capaç de determinar els reptes i atacar-los un per un.

La dificultat més gran que hi ha actualment per aconseguir això és, trista i planament, la inoperància de la comunitat educativa (del ministre o consellera de torn al mestre). La intel·ligència mitjana d'aquest grup de professionals està molt per sota de la que pugui tenir qualsevol altre que requereixi formació universitària. Això és cert, però no és suficient per creure que aquest canvi no és possible. Que la majori de cervells estiguin poc dotats no vol dir que no hi hagi gent capacitada.

Cada cosa al seu lloc, en educació igual. Foto: Vicente Escudero

Per altra banda; si dic inoperant, i no inútil, és perquè molts cervells que es dediquen a l'educació estan desactivats més aviat que no incapacitats. Si en economia s'entén que l'excés de regulació limita als emprenedors i aquests han de ser potenciats. Per què no es fa igual en educació****? Per què trobem, doncs, ministres i conselleres obsessionats en regular, fins i tot, com han de vestir els alumnes?

Marquem un nord a l'educació amb una legislació oberta i que serveixi de marc (una mena de Constitució de l'Educació o un codi deontològic de l'educador). Deixem que sigui el personal de cada centre el que decideixi quines són les seves necessitats i quina és la manera d'atacar-les. Despertem al professorat traient-lo de la cadena de muntatge en la que els hem posat i deixem-los fer la seva feina per després poder valorar si són aptes o no per fer el que se'ls demana.

Hem de diferenciar l'educació de la formació. La segona està relacionada amb les sortides laborals; la primera ha de servir per tenir uns ciutadans lliures, capaços de ser feliços i que puguin caminar pel camí de la humanitat amb el cap ben alt, no com ens toca anar a nosaltres.

* Visió de Nietszche a "Anticrist"

** Tic que denuncia Paul Krugman a "L'època de les expectatives limitades"

*** Per fer-ho, es valia de la gran velocitat de desplaçament de les seves tropes, cosa que també va aprofitar l'exèrcit franquista gràcies als camions Ford que el govern nord-americà li venia a preu de saldo, mentre tenia milers de Brigadistes Internacionals combatent al bàndol republicà.

**** Ho entendria en una dictadura, però no en un govern que busca ser l'embanderat de la llibertat.