El 15-M, la banca ètica, els micro-crèdits i la divisió del passat

Sense casa, però dignes. Foto: Vicente Escudero

Hi ha veritats que costen de sentir i inclòs d’acceptar, que em perdoni si algú se sent ofès; però el moviment del 15-M no ha aportat res a la societat que no sigui esperança. Les mesures i la organització que s’hi demanen i viuen ja fa temps que existeixen. Ara bé, sí que els ha servit d’altaveu. Tot el què demana el 15-M ja ha estat escrit, demanat i no se li ha fet cas. I quan faig aquesta última afirmació no parlo només dels polítics, si no que sobretot parlo d’una societat que s’ha mostrat impassible davant de totes les alertes fetes fins que li ha tocat el rebre.

Ara ens tocarà pagar per anar al metge, aguantar-nos amb una educació pública que demostrarà que es pot estar pitjor, estarem llargues temporades sense feina i quan la trobem serà precària, la nostra formació i amb ella el temps que hi hem dedicat serà pràcticament inútil (a no ser que ens serveixi per ser autosuficients), viurem un procés de fuga de cervells que no sé si equivaldrà a l’exili republicà (no ho crec), però agreujarà la crisis, ... I un llarg etcètera de càstigs que rebrem per haver acceptat la capacitat d’augmentar el consum com si aquesta fos el progrés.*

Ens hem de queixar davant d’això i podem fer-ho perquè en això consisteix la democràcia; malgrat tot, és el què ens mereixem i fins a les següents eleccions és el que tindrem. Perquè si una cosa ha demostrat la casta política actual és el seu immobilisme, el seu dèficit democràtic i la corrupció; a vegades, per robar i enriquir-se personalment i, d’altres, corrompent el vot dels ciutadans per defensar els interessos que no són propis de les persones que l’han votat  per mantenir la trona (sí, això també és corrupció, per molt que sigui legal).

La crisi a peu de carrer. Foto: Vicente Escudero

Quin desastre, no? Doncs no, “no es oro todo lo que reluce” ni la merda és l’únic que fa pudor. Dins de tot aquest guirigall apareixen bris d’esperança; el primer, el 15-M, ha tingut molta publicitat, bona o dolenta, l’important és que se’n parli, diuen els experts en comunicació; la segona, la Banca Ètica, i la tercera, els micro-crèdits, no han tingut tanta publicitat, però són, si hi cap, encara més esperançadores.

A grans traços la Banca Ètica és la cara humana d’un sistema financer que malgrat ens pesi és necessari i no només és humana, també és sostenible i viable**. Per la seva banda, els micro-crèdits són alguna cosa semblant, però al tercer món (just ara s’inicia en països desenvolupats). És un sistema ideat per Muhammad Yumus, premi Nobel d’economia el 2006, consistent en un banc que dóna crèdits minúsculs a la gent més necessitada per poder iniciar projectes que els treguin de la pobresa.***

L’esquerra revolucionària, a la que no s’ha de confondre amb la radical, dirà que aquests dos casos amaguen la cara salvatge i explotadora del sistema; la maquillen i confonen a la gent que deixa de lluitar pel què vol. La dreta o el centre (digueu-li com vulgueu) no diu res, perquè projectes com aquests li demostren que va equivocada.

I jo diré que la Banca Ètica i els micro-crèdits marquen el camí d’un món millor. No critiquen el sistema, van a l’arrel del problema i el solucionen. No parlen de dretes (o falsos centres), d’esquerres ni de revolucions salvadores; trenquen el paradigma actual de la divisió política i tiren pel dret cap a la solució.

Per si mateixos no canviaran res, però són la opció per aquelles persones que estan fartes del present i del passat; a la majoria silenciosa que recolza el 15-M (per molt que el Mas digui que recolzen al Govern), a la gent que abandonarà el moviment si aquest comença a virar cap a l’esquerra i no fa el què en un principi semblava que faria. Marcar el camí cap a un nou paradigma del qual els micro-crèdits i la banca ètica en són el millor exemple.

* Els feliços anys 20 també van consistir en confondre l’estat del benestar amb la capacitat de consum i van acabar amb el crack del 29. Que bé aniria tenir la història sempre present, no només a “toro passat”

**Qui vulgui saber més sobre Banca Ètica que miri aquesta entrevista d’Andreu Buenafuente a Joan Antoni Melé de Triodos Bank
*** El funcionament dels micro-crèdits està perfectament explicat al llibret: “¿Es posible acabar con la pobreza?” de Muhammad Yumus